make it green
PREGUNTA. Parle'ns del teu despertar creatiu en el món de la fotografia analògica.
RESPOSTA. Encara que els meus pares no són de Menorca, vaig tenir el privilegi de néixer i viure a l'illa fins als 17 anys, en una habitació amb vista al port de Maó. Vaig créixer mirant cap al mar i això ha calat en la meva identitat artística. Des de petita la meva mare sempre m’ajudava molt a fixar-me en els detalls (i ho continua fent), per això crec que les meves fotos no capten plans generals, sinó més bé moments.
Recordo molt bé el moment en el qual vaig començar en el món de la fotografia, als 16 anys. Em vaig fer amiga d’una noia que estudiava el batxillerat d’arts que tenia una càmera reflex i me la va deixar durant uns dies perquè la provès. Vaig començar a fer fotos als meus amics a la platja, més o menys creatives, i em va encantar l’experiència. Poc després un amic es va trobar una càmera analògica i me la va regalar, i a partir d’aquí ja vaig anar aprenent a base de prova i error.
P. Vas créixer a Menorca i ara vius a Mallorca. En la teva feina apreciem que el Mediterrani és una gran font d’inspiració. Quin significat té per tu?
R. El paisatge ajuda, però el que més m’agrada del Mediterrani i de les illes Balears és que té una llum superespecial que no trobes a qualsevol lloc. He viscut a diferents països i m’ha costat trobar la llum tan extraordinària que tenim aquí. Al final, me'n adono de què quan he viscut fora el meu cos sempre em demana tornar a les illes, tinc una connexió molt forta amb aquesta terra.
Vaig estudiar a Madrid, després a Barcelona, vaig passar diverses temporades a l'Argentina i vaig acabar vivint a Mèxic 3 anys, a Ciutat de Mèxic i Oaxaca. Encara que també són ciutats superinspiradores pel que fa a la seva vida cultural i al color dels seus carrers, no trobava la meva essència. Per això vaig tornar.
P. Quines altres escenes t’inspiren a l’hora de realitzar fotografies?
R. M’inspiren molt les estampes més quotidianes que trobo quan viatjo: la gent als mercats o cuinant. Captar l’essència d’un país a través de la gastronomia, per exemple. No busco anar a la muntanya més alta per captar el millor paisatge, ni forçar un decorat artificial, sinó mostrar el natural i el imperfecte.
Fa anys, si a l’espai m’hi trobava algun element que no m’agradés estèticament el treia per fer la foto, però ara els solc deixar, no m’agrada alterar la realitat.
P. Com és el teu dia a dia a Sóller?
R. Viure a la serra de Mallorca és tremendament inspirador en molts sentits. És una zona a la qual no ha arribat el turisme massiu. La vida és molt més pausada en aquesta part de l’illa.
Una de les coses que m’enamoren de Mallorca és que no només hi ha vida a l’estiu. A l’hivern, de sobte, muntem un pícnic totalment sols a la platja i al·lucinem amb tota la bellesa que tenim al voltant. Em passo l’hivern explorant l’illa, buscant noves localitzacions. Gairebé no tinc la necessitat de baixar molt a Palma, m’he convertit en una viejoven, però m’encanta. A les ciutats et passes els dies comprant coses que no necessites, et deixes portar per les modes, has d’agafar taxis perquè no arribes a temps o menjar fora perquè no has pogut cuinar. Per al poble tot és més tranquil, sempre vaig caminant perquè tot es a prop, simplement surto a passejar amb la càmera a veure què em trobo.
P. Creus que la fotografia analògica és també un procés artesanal?
R. Mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, però ara que ho penso és totalment així. La fotografia analògica és molt artesanal perquè és un procés més lent que has de dur a terme amb molt més mimo, ja que no pots modificar la foto ni repetir-la si no t’agrada. Amb una càmera analògica no pots fer 300 fotos per a després seleccionar-ne algunes, com passa amb les digitals. Crec que té alguna cosa màgica esperar que arribi el revelatge i no saber com és el resultat final.
Tampoc renego de el que és digital al 100%. En alguns projectes més tècnics necessito fer servir una càmera digital perquè l’objectiu no és tan artístic.
P. A més de les fotos, als teus projectes també t’encarregues de dissenyar els espais. Quins elements es necessiten per comunicar els valors del slow life?
R. No em fixo tant en la qualitat fotogràfica o en la perfecció de la tècnica. Simplement, m’agrada crear una atmosfera concreta, tota aquesta cura que hi ha darrere de la foto. M’encanta crear espais senzills, que no estiguin sobrecarregats, amb elements naturals i artesanals.
Dono molt valor al que està fet a mà: tota la ceràmica que tinc a casa l’he fet jo mateixa o l’hi he encarregat a ceramistes que conec. A més, gairebé tots els mobles els he comprat a botigues d’antiguitats.
P. Quina importància té per tu la sostenibilitat i el consum responsable?
R. La sostenibilitat és fonamental en la meva feina perquè sé que si no cuidem el planeta, en el futur poden desaparèixer el que més aprecio en aquest món, que són les illes. Em surt de manera natural pensar en el medi ambient en totes les petites accions que porto a cap. Intento posar moltes menys rentadores que abans, consumir cosmètica sostenible, no comprar res que vingui en pots de plàstic, portar sempre bosses quan faig la compra o una ampolla de vidre per omplir l’aigua a les fonts.
També és veritat que hi ha moltes coses que no puc controlar. Per exemple, per motius de treball em veig obligada a agafar molts avions per anar a la península, ja que molts projectes que em surten no són a l'illa. Aquesta és la meva petita espineta.
P. Com ha sigut treballar amb Hannun?
R. De Hannun m’encanta que no hàgiu perdut aquella essència artesanal del principi. Quan estàvem preparant el projecte, vaig demanar que m’enviessin uns plats de ceràmica que vaig veure a la vostra web, i no va poder ser perquè com que es fabricaven sota demanada, l’artesà havia de crear-los de zero i això porta el seu temps. Aquests detalls m’encanten.
En rebre els productes, em vaig sorprendre molt amb la qualitat, per exemple dels tèxtils. També m’encanten els vostres productes de ceràmica, crec que són molt afins al meu estil de vida. Fotografiar per Hannun ha sigut superfàcil perquè els vostres productes estan molt en harmonia amb casa meva.