Filtrar
Ordenar
Compromesos amb els reptes ambientals que enfronta el nostre planeta, ens embarquem en una nova aventura al costat de Rubén Díez, conegut com a Lethal Crysis. Després de visitar l'Amazònia fa dos anys al seu costat, en aquesta ocasió ens traslladem fins a la regió de Sumatra, a Indonèsia, per abordar la problemàtica generada per la indústria de l'oli de palma i el seu devastador impacte a les selves verges del país.
Sota el títol, El lucratiu negoci de l'oli de palma, el conegut activista s'endinsa a les comunitats locals per narrar des de dins la magnitud del problema i totes les seves conseqüències en la qualitat de vida de la gent.
Què passa amb l'oli de palma a Indonèsia?
El documental exposa la situació alarmant de la indústria de l'oli de palma a Indonèsia. Aquesta activitat econòmica altament lucrativa ha desencadenat una deforestació massiva a les selves verges del país, amb l'objectiu d'expandir exponencialment les plantacions de palma. Tot i que les autoritats locals intenten posar cert ordre, la realitat és que el 80% de la tala forestal es fa de manera il·legal.
Indonèsia ja ostenta el títol de major exportador d'oli de palma a nivell mundial, acaparant el 60% de la producció global. Lamentablement, el país ha perdut aproximadament un quart part dels seus boscos en els últims 25 anys, situant-se entre les nacions més deforestades del planeta, juntament amb el Brasil, Bolívia, Congo i el Perú.
Les conseqüències d'aquesta activitat són devastadores. Grans extensions de terres forestals han estat arrasades per donar pas a les plantacions de palma oliera. Com a resultat, s'ha produït una pèrdua massiva de biodiversitat, amb la desaparició de nombroses espècies en perill d'extinció, com els orangutans, els tigres de Sumatra o els elefants de Borneo. A més, la presència de treballadors en àrees que abans eren hàbitats naturals per a aquests animals ha augmentat els conflictes entre humans i fauna salvatge, i cada vegada es notifiquen més atacs d'animals salvatges a humans.
L'oli de palma, verí per al nostre cos
El documental compta amb la col·laboració especial d' Antonio Hernández, metge especialitzat en nutrició ortomolecular, i Endika Montiel, expert en nutrició cel·lular, que expliquen els riscos per a la nostra salut del consum elevat d'oli de palma.
Encara que, tal com explica Antonio Hernández, l'oli de palma en la seva forma natural, directament extret de la planta, no és perjudicial en si mateix a causa de la seva alta quantitat de vitamines i antioxidants, el problema arriba quan se sotmet a processos de refinament i hidrogenació, que el converteixen en un producte molt poc saludable i amb altes dosis de greix saturat. Pur verí per a la nostra sang.
Aquest ingredient, present en una de cada deu productes del supermercat —es troba en grans dosis en brioixeria industrial, galetes, productes precuinats i aperitius salats, però també en cosmètica i productes de neteja— està directament relacionat amb l'aparició de cèl·lules cancerígenes i amb la generació de metàstasi en pacients amb càncer. Per què s'utilitza tan massivament si és tan perjudicial per a la nostra salut? Endika Montiel ho té clar: per qüestions econòmiques. Actualment, és l'oli més barat de produir al mercat.
Orangutans en perill: pèrdua de biodiversitat
“Tot el que vaig veure amb 15 anys ja no existeix”, explica Jasson Kacariibuu, natiu de la zona de Batu Rongring que regenta un refugi turístic sostenible i respectuós amb l'entorn. Les plantacions d'oli de palma estan acabant amb la biodiversitat de la regió.
Segons informes de Greenpeace i d'altres organitzacions mediambientals, aquestes plantacions contribueixen a la deforestació i degradació dels boscos tropicals, i per tant, fulminen també la fauna autòctona, com els famosos orangutans de Sumatra, una espècie en perill crític d'extinció que està patint per adaptar-se al nou entorn i a la creixent presència humana.
Emissions de gasos d'efecte hivernacle
Aquesta indústria té una relació directa amb el canvi climàtic i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Al llarg de la seva cadena de producció, es generen diverses activitats que contribueixen a la contaminació. La més evident és l'eliminació dels boscos tropicals, que alliberen grans quantitats de diòxid de carboni (CO2) emmagatzemat en els arbres i en el sòl forestal. Aquestes emissions de CO2 intensifiquen l'escalfament global i tenen un impacte significatiu en el canvi climàtic a nivell regional i mundial.
Les fàbriques on es processa aquest oli també emeten gasos contaminants, i el transport del producte fins als llocs de consum suposa una important empremta de carboni.
L'impacte en les comunitats locals
Com és habitual en els documentals de Lethal Crysis, el reportatge ens mostra les conseqüències d'aquesta indústria en les poblacions locals. En concret, Rubén explica les condicions precàries amb les quals compten la major part dels treballadors, que manquen dels drets laborals més bàsics. Perceben un salari equivalent a uns 7 euros al dia, les seves jornades duren moltes més hores de les permeses i no compten amb el material necessari per a garantir la seva pròpia seguretat.
No obstant això, el documental també ens mostra l'opinió d'un nadiu de la zona que considera que l'oli de palma està ajudant a l'economia del seu país i que la situació ideal seria aconseguir implementar un model més sostenible i respectuós amb totes les parts implicades. Això comportaria una major regulació de les plantacions de palma setrill, complint una sèrie de normes laborals i ambientals, i fomentar la participació de les comunitats indígenes en els plans de les autoritats. És a dir: un negoci que no prevalgui els seus interessos econòmics per sobre dels drets humans.
En definitiva, la desforestació a Sumatra i la seva estreta vinculació amb la indústria de l'oli de palma posa de manifest una realitat molt preocupant que ens obliga a qüestionar la sostenibilitat del nostre actual model de consum. La devastació de les selves tropicals i la pèrdua de biodiversitat que comporta, juntament amb els greus impactes en la salut humana i el canvi climàtic, ens recorden la necessitat de prendre mesures urgentment. És a les nostres mans.